L'ÒPERA

PARTS DE L'ÒPERA

* l'Obertura: Peça instrumental que serveix d'introducció (normalment s'interpreta amb el teló de l'escenari abaixat).

El barber de Sevilla (Rossini)

 

* Recitatiu: pràctica del recitar cantant (diàleg entre personatges). Amb acompanyament musical molt simple, habitualment són els acords del baix continu.

Bodes de Fígaro (WA Mozart)

 

* Ària (en italià, "cançó"). Una de les parts més esperades ja que els cantants llueixen totes les seves capacitats i qualitats vocals (solista vocal amb acompanyament instrumental).
O mio bambino caro (òpera Giani Schicchi de Puccini) 

 

* Duo, trio,etc. : àries interpretades per dos, tres o més cantants solistes alhora.
Trio "Soave il vento" (cosi fan tutte -Mozart)  
 * Cor: fragment en què apareix multitud de persones a l'escenari, segons l'argument.
Va pensiero. Nabuco (Verdi)

 

* Danses : fragments composats per a ser ballats.

Normalment les òperes segueixen un argument mitològic o històric però més endavant s'inclouen arguments còmics i és quan apareix el què anomenem l'òpera BUFA.

LA VEU

Per a tenir cura de la nostra veu (parlada o cantada) cal tenir en compte el següent:
- Una respiració correcta
- una dicció clara
- una bona expressió

VEU PARLADA:

Sprechgesang (cant parlat) de Schönberg a la seva obra Pierrot Lunaire.




VEU CANTADA:
* veu natural: no està treballada i habitualment necessita d'un equip d'amplificació (micròfon) per a poder arribar al públic. Molt habitual en la música moderna.







* veu impostada : veu treballada, ús del vibrato, els cantants afavoreixen la prejecció, potència i la vibració de la veu. Molt utilitzada a l'òpera (cantants lírics).




Visita a la web_ "la veu humana".


Joc per a aprendre la classificació de les veus (masculines, femenines i infantils):

ALTRES MANERES D'UTILITZAR LA VEU:
* Monjos del Tíbet (Tibet) monodia molt greu

* Scat: tècnica utilitzada en el jazz en què s'imita el so dels instruments amb la veu

* Jodler (Cant dels alps). Molts salts de greu a agut


* Cant difònic (Mongòlia i Tuva) un sol cantant fa dos sons al mateix moment.

* Jota (Espanya -la més coneguda és l'aragonesa-)
cant potent de pit.



* Flamenc (Espanya -Andalusia-). Molts melismes en el text.

* cant valencià d'estil (València). Ornaments i lletra improvisada.




* Cant redoblat (illes d'Eivissa i Formentera). Fixeu-vos amb les oscil·lacions de la veu.